Dinahosting

Hosting por dinahosting.

SEGUEIX-NOS!
SOCI per 35€ l’any!
Fes-te soci o sòcia d'Amics de Manitos a través d'aquesta web.

Per només 35€ l'any (menys d'un cèntim d'euro al dia!) podràs fer realitat els diversos projectes educatius als quals donem suport.

Digue'ns que vols associar-te!

Inicia la teva inscripció a:

info@amicsdemanitos.org

Gràcies pel teu suport i col·laboració!
Calendari
septiembre 2010
L M X J V S D
« ago   dic »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Archivo de septiembre de 2010

Jornades per la Pau, Pineda de Mar

BERNAT VILELLA, secretari d’Amics de Manitos

Hem participat per primera vegada a les Jornades per la Pau que es celebren cada any entre els mesos de novembre i desembre a la parròquia de Poble Nou de Pineda de Mar. El dia 3 de desembre, a 2/4 de deu de la nit vàrem fer una xerrada titulada Com dignificar el treball infantil a Piura i fou a la sala annexa de la parròquia, en el menjador de Càritas. La Montserrat Hernández (presidenta), la Gisela Nogueró (equip de treball) i jo mateix, Bernat Vilella (secretari).

Vam explicar tot allò més important sobre la realitat dels Nat’s (nens/es i adolescents treballadors), de CANAT i els seus programes Manitos Trabajando i Manitos Creciendo. Les altres xerrades foren: El voluntariat, Quin Déu? Quina religió? i 10 anys del fòrum Joan Alzina.

La nostra exposició es basà en un power point amb imatges explicades a partir de la pròpia experiència després de passar-hi junts aquest estiu.

Estem molt satisfets per l’assistència de gent (unes quaranta de persones) i el bon acolliment de la nostra presentació.

Dins de la parròquia de Poble Nou també va haver, les dues setmanes anteriors a la xerrada fins a la conclusió de les Jornades per la Pau, una exposició fotogràfica de CANAT, les seves àrees i els programes.

Un parell de dies enrere, amb la Montserrat, vam participar a Radio Pineda en una petita entrevista que ens feia la Mª Josep Hernandez juntament amb l’equip del programa per anunciar la xerrada i fer difusió de la nostra associació.

Volem agrair, tanmateix, al mossèn Ramón per haver-nos donat l’oportunitat de participar-hi i per la seva sensibilitat respecte els problemes del nostre món. Moltes gràcies també a l’Anna Tudurí (tresorera) per haver-nos introduït a la parròquia i tenir aquesta oportunitat.

Aquesta bona experiència de difusió i sensibilització ens anima a plantejar-nos noves exposicions i xerrades de les quals ja anirem informant oportunament.

Comiat a Piura, Estiu 2010

BERNAT VILELLA, Secretari d’Amics de Manitos
.
La Montserrat, presidenta de la nostra associació, i la Gisela, de l’equip de treball, ja han deixat Piura i Canat avui fa sis dies. Com molt bé sabeu ja són a casa. Amb prou feines hauran tingut un parell de dies per tocar de peus a terra, mai millor dit, i fer una breu mirada al darrer mes per tancar, pel moment, l’etapa i dedicar-se de forma urgent als compromisos quotidians o, sobretot, a les primeres exigències laborals i acadèmiques. Després, ja tindran temps per retrobar en el record de Manitos la força present que fa moure el motor del dia a dia. Us envio molts ànims.
Jo, ara, continuo en aquell apartament que bonament hem compartit durant un mes i mig. Fent una mica de retrospectiva perquè demà passat, dia 31, m’acomiado de Piura per donar la benvinguda a un altre projecte en un altre poblet d’aquest país.
I en aquest conjunt de comiats i benvingudes, tan per mi com per la Montserrat i la Gisela (per això també parlaré en plural, per la certesa de compartir els mateixos sentiments), es fa ben difícil abandonar tot això. Tot i que ja hem complert allò que veníem a fer: conèixer la institució i els nat’s (nens/es i adolescents treballadors) als quals donem suport des de casa nostra, implicar-nos -en la mesura del possible- en el projecte i el seu grup humà, fer de les cultures diferents persones semblants…
Desprendre’s de tot això és certament difícil. Potser perquè entre els professionals hem conegut autèntiques llums d’inspiració; potser perquè entre aquests nens, nenes i adolescents, o les seves famílies, hem conegut autèntics herois de la societat fent proeses per sobre d’unes condicions de vida molt dures; potser perquè els seus somriures despertaven les nostres millors carícies; potser perquè sempre costa deixar allò que t’estimes i, malgrat tot, tornarem a venir per tornar-nos a acomiadar.
Així és la vida, afortunadament, un seguit d’anades i vingudes, de reptes, de somnis, de recerques i trobades… Ha estat tan intens, tot plegat…
Gràcies per haver-m’ho fet més amè, Gisela i Montserrat. Gràcies a Canat, a Amics de Manitos.  
Fins aviat!! Una abraçada piurana!!